La carrera de la marató és una aportació de l’esperit olímpic modern. Es començà a celebrar en els primers Jocs d’Atenes (1896). Va ser una proposta de l’historiador francès Michel Breal, col·laborador del baró de Coubertin, l’artífex de la restauració dels Jocs Olímpics. La intenció era retre un homenatge a Filípides, el soldat atenès protagonista de la batalla de Marató, que significà la primera derrota dels perses contra els grecs a les Guerres Mèdiques (segle V aC).

 

La versió oficial diu que Filípides va ser el corredor professional (hemerodromos) que s’encarregà de dur la notícia als seus compatriotes. Així, recorregué els prop de 40 kilòmetres que separen l’esplanada de Marató d’Atenes. En arribar a l’àgora exclamà: Νενικήκαμεν!” (“Hem guanyat!”). I acte seguit va caure mort al terra, extenuat per tant d’esforç.

 

Tanmateix, aquesta dramàtica gesta és falsa, ja que mescla diverses interpretacions dels fets narrats per Heròdot. El cèlebre historiador d’Halicarnàs relata que Filípides s’encarregà de recórrer una distància de 240 kilòmetres en dos dies per demanar ajuda a Esparta. Resulta, però, que a Esparta tenien les festes patronals, les Carneas, que coincidien amb la lluna plena i en les quals estava prohibit lluitar. Així, Filípides va haver de tornar a Marató amb la mala notícia. Mentrestant, hauria estat un altre corredor qui féu prop de 40 kilòmetres fins a Atenes per anunciar la victòria sobre els perses. I ell mateix hauria pronunciat: “Hem guanyat!”. 

 

Amb el temps, la imaginació popular combinà ambdós episodis, atribuint així l’autoria de la gesta a Filípides. La seva popularitat augmentà en ser recollit per autors del prestigi de Plutarc. Ja en el segle XIX, la història seria immortalitzada pel poema de l’anglès Robert Browning “Filípides” (1879). Aquest fou precisament el text que inspiraria l’entorn del baró de Coubertin per instaurar la prova de la marató en els Jocs Olímpics de l’era moderna.

La distancia definitiva de la carrera de la marató  (42,195 km) no s’instaurà fins als Jocs de Londres (1908). I no va ser per raons històriques, sinó perquè era la distància que separava el palau de Windsor de l’estadi de White City, el punt de sortida i d’arribada d’aquella carrera.

Si voleu conèixer més detalls de la història de la marató, us recoman aquest enllaç. 

Articles del web relacionats:
– Al gimnàs s’hi va en pèl
– Cornelius Atticus, el primer esportista conegut a Mallorca
– Coubertin, l’humanista olímpic
– Les arrels clàssiques dels Jocs Olímpics
– Les guerres mèdiques, el primer xoc de civilitzacions de l’antiguitat
– Heròdot, el primer periodista de la història