És conegut per les seves abundants i ràpides conquestes.
Va lluitar per ell, però la seva amant va vèncer.
Fugí davant dels seus avanços (insinuacions).
El va perseguir implacablement.
Lentament va guanyant terreny amb ella.
El subjugà.
L’assetgen els pretendents.
S’ha de defensar d’elles.
Reclutà l’ajuda dels seus amics.
S’alià amb la seva mare.
Si he vist un matrimoni desigual (aliança), és aquest.

L’amor, però, també pot ser vist com un viatge, amb totes les adversitats que implica:

Mira si hem arribat enfora.
Estam en una cruïlla.
Haurem d’emprendre camins separats.
Ara no podem tornar enrere.
No crec que aquesta relació vagi enlloc.
On som?
Estam encallats!
És un camí llarg, ple de clots.
Aquesta relació és un carreró sense sortida.
Aquesta relació s’enfonsa.
El nostre matrimoni fa aigües.

Per parlar de les contrarietats de l’amor, aquí teniu un poema del manacorí Miquel Àngel Riera (De Poemes a Nai, 1965):

T’estim, però me’n fot. No em resta gaire
de suportar la humiliació del vòmit
vital que és estimar. Ja fineix l’hora
dels finestrals oberts, les dents polsoses,
les taques de pantaix per les solapes
i dels taurons pels músculs o dreceres.
Se’m fonen tots els ploms de la mà dreta
sols que et toqui amb dos dits, arrapadissos,
per integrar-te en mi. Però s’hi encenen
aurores boreals que són contagis.
T’estim, però me’n fot. Som a l’espera
del llamp reblanidor que ens amalgami
i t’encasti en mi tant, que pugui dir-te:
—Ja t’estim tant, que et pots morir quan vulguis.

Articles del web relacionats:
– Cupido concupiscent
– L’enamorament, un estat d’imbecil·litat transitòria
– La vulgarització de l’amor platònic
– Matrimoni amb amor?
– Valent Sant Valentí
– Estimar té un preu

En aquest enllaç trobareu pintures sobre l’amor.