El catàleg de Cal·límac, anomenat els Pínakes (“les Taules”), no s’ha conservat, però, textos de segles posteriors hi fan referència. També han arribat a nosaltres llites que segurament foren copiades dels Pínakes. Per exemple, els títols de setanta-tres peces teatrals d’Èsquil i més de cent de Sòfocles. Són enumeracions d’un autèntic inventari de pèrdues, ja que només podem llegir set tragèdies completes de cada un. 

El pare dels bibliotecaris també té el mèrit d’haver organitzat la literatura per gèneres. Seguint l’estela taxonòmica d’Aristòtil, primer classificà els llibres en dos grans territoris (el vers i la prosa) i després els parcel·là en províncies: èpica, lírica, tragèdia, comèdia; història, oratòria, filosofia, medicina i dret. Finalment, ideà la secció miscel·lània (del llatí miscere, “mesclar’”) per a les obres que no encaixaven en cap dels principals gèneres. Els Pínakes es convertiren en una eina de recerca essencial i fixaren els fonaments del les ciències bibliogràfiques i enciclopèdiques.

Articles del web relacionats:
– La guerra de les biblioteques de l’antiguitat
– Biblioteques, la memòria de la humanitat 
– L’ABC de l’alfabet 
– Llibres que ens fan lliures
– Hipàtia, la primera màrtir del feminisme
– Plini el Vell, el primer enciclopedista de l’antiguitat
– Per què llegim en silenci?